Qui finança la innovació?
17 de setembre de 2026
Europa innova, però no escala: la jornada de l'IPI i SpainCap situa Barcelona i Catalunya davant el repte de ser una "scale up region"
Barcelona, referent internacional en la creació de startups, té l'oportunitat d'anar un pas més enllà i transformar-se en una autèntica "scale up region", és a dir, en una àrea que acompanya en l'escalat de les empreses innovadores perquè abordin el seu salt al mercat global. Es tracta d'entrar a la primera lliga innovadora europea al costat de ciutats com, per exemple, París i Berlín. La bretxa que cal tancar queda retratada en una xifra: la inversió en capital risc equival als Estats Units a al voltant de l'1% del PIB; a la Unió Europea, tot just al 0,2%.
La idea es va posar de manifest durant la jornada organitzada per la Iniciativa per a la Productivitat i la Innovació (IPI), el 'think tank' del Cercle d'Economia, juntament amb SpainCap, que va reunir els principals actors públics i privats que financen la innovació a Catalunya, Espanya i Europa. El diagnòstic va ser unànime: Europa innova, però no escala.
L'escalabilitat, el gran pendent europeu
Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia, va obrir la jornada amb una pregunta bàsica: "Falta capital o falten grans projectes?". Va apuntar que el problema és que la innovació europea no escala: creem empreses, però molt poques arriben a ser companyies globals. Catalunya concentra al voltant del 25% de la despesa en R+D d'Espanya i Barcelona és un dels hubs d'emprenedoria de referència a Europa. "Però l'escalabilitat continua sent la nostra assignatura pendent", va assenyalar.
Per la seva banda, Enrique Tombas, president de SpainCap, va recordar que Espanya va mobilitzar 3.300 milions en capital privat el primer semestre, però va subratllar la bretxa crítica: "Sabem acompanyar les empreses quan gategen, però no quan caminen". Moltes startups catalanes i espanyoles recorren a inversors nord-americans per créixer. Tombas va demanar una arquitectura d'incentius que permeti que l'estalvi dels ciutadans europeus migri dels dipòsits bancaris, gairebé sense rendiment, cap als fons d'inversió en innovació.
Coordinar el capital públic per guanyar escala
La primera taula rodona, moderada pel director general de SpainCap, José Zudaire, va tenir el finançament públic com a protagonista i va comptar amb representants d'algunes de les principals institucions públiques que financen la innovació a escala europea, espanyola i catalana.
María Romano, cap de l'Oficina del Grup BEI a Espanya, va assenyalar que "Espanya compta amb un ecosistema d'innovació dinàmic i de referència a Europa" i va afegir que "Catalunya és un clar exemple d'aquest ecosistema i el Grup BEI un dels grans finançadors del seu desenvolupament, com reflecteix el nostre suport a la innovació a la regió, que va des de la recerca i l'emprenedoria fins a l'escalat global". Romano va apuntar que "és en aquesta fase de l'escalat empresarial on necessitem redoblar esforços perquè les nostres empreses de més potencial puguin accedir al capital necessari per créixer i competir globalment des d'Europa". Per respondre a aquesta necessitat, el Grup BEI acaba de llançar la segona fase de la seva iniciativa European Tech Champions, ETCI 2.0, un fons de fons de 15.000 milions d'euros amb el qual espera mobilitzar fins a 80.000 milions d'euros de capital públic i privat en inversions, i contribuir així a tancar la bretxa de finançament a què s'enfronten les scale ups europees.
Vanessa Servera, consellera delegada de l'Institut Català de Finances (ICF), va recordar que Catalunya és una potència científica i un hub europeu en salut, però va reconèixer que la transferència tecnològica continua dispersa. "Barcelona ha de ser una scale up city. La mida importa; l'atomització és un fre", va assenyalar.
Els directors generals de COFIDES, AXIS ICO i CDTI van coincidir que les dificultats són a les fases inicials i a les fases d'escalat, i que l'autonomia estratègica europea depèn de tancar aquesta bretxa.
José Moisés Martín, director general del CDTI, ho va resumir així: "Tenim dues valls de la mort: la transferència tecnològica i l'escalat. Per créixer cal vendre, i el mercat únic és clau". Va avançar que el CDTI vol concentrar-se en deeptech, on actua com a secretariat, i ha llançat un instrument de 350 milions per finançar spin offs i projectes de laboratori amb només un 15% d'aportació privada.
Miguel Tiana, director general de COFIDES, va recordar que la societat mercantil estatal treballa sobre tres eixos —transició verda, transició digital i innovació— i que la seva missió és atreure inversió estrangera, impulsar la internacionalització i mobilitzar fons d'impacte social. Va subratllar que les majors dificultats són a les fases inicials i a l'escalat, on l'autonomia estratègica europea i les cadenes de valor comunes pesen cada cop més.
Guillermo Jiménez, director general d'AXIS-ICO, va destacar que gestionen més de 9.000 milions i operen en tots els sectors mitjançant col·laboració publicoprivada, amb una convocatòria oberta tot l'any el 2026. També va assenyalar que l'inversor públic ha aconseguit atreure molt capital privat i que el repte ara és ajustar el mercat perquè cada actor s'especialitzi en allò que sap fer millor, reforçant la coordinació.
La visió del capital privat: més mercat i menys fragmentació
La segona taula va reunir el finançament privat en bona part de la seva diversitat, per veure què caldria —també en matèria regulatòria i de liquiditat— perquè finançar-se deixi de ser un factor limitant. El director general del Cercle d'Economia, Miquel Nadal, va ser el responsable de moderar el diàleg.
Francisco Badia, managing partner de Grow Venture Partners, va situar el debat en el terreny del deeptech. "La inversió als Estats Units és quinze vegades superior a l'europea". Va assenyalar la fragmentació del mercat europeu, on cada país vol el seu "campió nacional", per exemple en computació quàntica. Badia va subratllar que el 75% del capital que finança la innovació a Europa és públic o paraPúblic: "L'important és que aquests diners actuïn amb criteris privats, buscant retorns".
Clara Campàs, cofundadora d'Asabys Partners, va afegir que en salut "el que falta és capital", tot i que Barcelona atreu talent global. Va recordar que la intel·ligència artificial ha drenat inversió mundial i que Europa ha d'evitar repetir errors en posar l'èmfasi en la seva sobirania en matèria de defensa. "No fabriquem només tancs", va assenyalar.
Roger Piqué, fundador d'Inveready, va posar el focus en la liquiditat: "En l'scale up el problema és la manca de liquiditat, també als Estats Units". Va assenyalar que Europa continua sense ser un mercat integrat i que l'execució serà cada cop més important que el producte: "La IA et dóna escalabilitat en l'execució".
Sergi Farró, director de High Growth Catalunya al Banco Santander, va sorprendre amb una dada: "Tenim excés de liquiditat i fons amb el BEI que no podem esgotar en un any". Va subratllar la importància del venture debt i la disciplina financera: "Una startup s'ha d'obsessionar amb ser rendible".
Les scale ups parlen: quàntica, software i fotònica des de Barcelona
En l'última sessió de la jornada, moderada pel president del consell assessor de la Iniciativa per a la Productivitat i la Innovació (IPI) del Cercle, Xavier Vives, les empreses van compartir la seva experiència combinant finançament públic i privat.
Marta P. Estarellas, CEO de Qilimanjaro Quantum Tech, va explicar que la companyia ja desenvolupa ordinadors quàntics des de Barcelona: "Som 80 persones des del 2019. Volem entrar en l'escalat del processament de dades quàntiques: més sostenible, més ràpid". Els qui lideren la computació quàntica als Estats Units i a l'Administració Trump "són espanyols", va apuntar. "Jo també vaig marxar, però la qualitat de vida i els valors europeus són un punt fort per tornar", va remarcar. L'objectiu de finançament és arribar a 200 milions d'euros els propers anys per poder competir amb altres scale ups europees amb nivells de tecnologia similars.
Marcel Queralt, Chief Partnerships Officer de Factorial, va detallar el creixement de l'empresa: "150 milions aixecats, 200 milions de facturació. Volem arribar a 1.000 milions el 2030". El seu focus: Europa, Regne Unit, Estats Units, Mèxic i Brasil. Factorial és una empresa tecnològica especialitzada en software de gestió de persones, finances i IT. El 2026 va completar una transició estratègica cap a una plataforma d'operacions impulsada per IA, utilitzada per 16.000 empreses en més de 90 països. Actualment té 1.700 empleats, dels quals 1.000 treballen a Barcelona. És una de les 20 scale ups més valuoses d'Europa, amb una valoració de 2.500 milions de dòlars després d'una ronda Sèrie D de 150 milions liderada per General Catalyst, firma nord-americana de capital risc amb seu a Cambridge, Massachusetts.
Anna Seriola, cofundadora i CEO de Lumiris Spectral Solutions, va afegir la perspectiva de la seva empresa, que vol ser pionera en sistemes per analitzar la fisiologia de mostres vives en temps real i té obert un procés d'ampliació de capital. Lumiris Spectral Solutions és una spin off de l'IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) especialitzada en tecnologia òptica avançada per a la salut reproductiva. Desenvolupa un dispositiu basat en espectroscòpia que permet analitzar mostres biològiques amb molta més precisió i rapidesa que les tècniques actuals, amb aplicacions directes en fertilitat, diagnòstic i medicina personalitzada. Lumiris ha rebut ja uns 7 milions de finançament entre rondes de capital i suport públic i es troba en la fase de validació clínica de les seves solucions.
Alguns aspectes apuntats per les empreses han estat la necessitat de millorar la fiscalitat de les stock options dels treballadors de les noves empreses, millorar la formació en propietat intel·lectual a les universitats o unificar normatives de compra pública a Europa.