El Nobel Philippe Aghion obre un nou cicle de l'IPI i el BSC: la IA canviarà l'organització del treball i accelerarà la innovació
Philippe Aghion, premi Nobel d'Economia 2025 i el màxim referent mundial sobre la teoria 'shumpeteriana' de la destrucció creativa, va dibuixar a la inauguració del cicle 'Barcelona IA: innovació, productivitat i benestar' les línies que defineixen la intel·ligència artificial com una nova revolució industrial.
La Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI) -el 'think tank' impulsat pel Cercle d'Economia- i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) s'han aliat per impulsar aquest cicle que té per objectiu situar la capital catalana al mapa global del pensament sobre els efectes econòmics i socials de la intel·ligència artificial.
En una conversa amb el president del Consell Assessor de l'IPI Xavier Vives, Aghion va defensar que a l'era de la Intel·ligència Artificial (IA) tornen a ser més importants que mai les competències bàsiques (comprensió lectora, saber expressar les idees a través de l'escriptura i dominar el càlcul matemàtic). Va assegurar que un bon sistema educatiu serà un avantatge competitiu, igual que un sistema de protecció social, semblant al de Dinamarca, que combini flexibilitat per a les empreses amb la màxima protecció social per als treballadors durant els períodes de transició.
L'oportunitat de Barcelona
Aghion, apassionat i amb un discurs motivador alhora que racional, va reconèixer el declivi d'Europa davant dels Estats Units i la Xina i va demanar que els diners europeus s'inverteixin en tecnologia 'made in Europe' i no se'n vagin, a través de fons d'inversió, als gegants americans. Supercomputació local, un núvol europeu (ara copat per Amazon, Microsoft i Google) i aposta per la ciència i el talent del Vell Continent. En aquest sentit, va donar suport a les oportunitats de Barcelona per jugar un paper en la nova revolució dels xips, el codi obert i l'aliança entre dades i ciència. El BSC és un referent mundial en supercomputació i treballa per dissenyar el xip europeu del futur.
L'economista, que va ser un dels redactors de l'informe Draghi i és un gran defensor de la competència oberta per incentivar la innovació, va reconèixer que la nova tecnologia sacsejarà els models de negoci actuals i destruirà llocs de treball, però en crearà de nous de més productivitat. El paper de l'Estat -va assegurar- és més important que mai per donar formació i protecció social als treballadors que s'hagin de reciclar.
Redissenyar el treball
La IA obligarà, va emfatitzar, a redissenyar la mateixa organització del treball, donant més importància a competències professionals com la polivalència i la flexibilitat. En aquest sentit, va elogiar la cultura suïssa on està ben vist que les persones amb formació universitària també tinguin habilitats manuals.
“Embridar el cavall de la IA és possible”, segons el premi Nobel, i l'esforç val la pena. Automatitzar la producció i generació d'idees pot accelerar el creixement com cap tecnologia anterior: fins a 0,7–1 punt de productivitat anual durant una dècada, amb un impacte sostingut posterior. Europa és a temps si canvia la seva cultura d'excés de regulació i de por del fracàs al món empresarial. Per innovar i triomfar cal provar moltes vegades. Sense fracàs no hi ha èxit.