Entrevista amb el president de la Fraunhofer-Gesellschaft, la institució de ciència aplicada més gran d’Europa
“Barcelona s’està convertint en un centre científic que atrau alguns dels millors investigadors del món”
El president de la Fraunhofer-Gesellschaft, Holger Hanselka, elogia el paper de Barcelona com a hub científic global, que atrau “alguns dels millors investigadors del món”. El dirigent de la principal organització europea de recerca aplicada repassa, en una entrevista amb l’IPI, els reptes als quals ha de fer front Europa.
Hanselka subratlla la necessitat que la Unió Europea mantingui la seva aposta per la inversió en R+D per no quedar enrere davant dels seus competidors, com la Xina. També defensa noves formes de col·laboració entre els diferents països europeus. “Necessitem explorar noves maneres de treballar plegats per assegurar la competitivitat d’Europa”, subratlla.
El president de l’Institut Fraunhofer va mantenir el 10 d’octubre una reunió amb el Consell Assessor de l’IPI, que va donar peu a un diàleg obert sobre els desafiaments actuals en matèria d’innovació i seguretat, i sobre el millor model de transferència tecnològica dels centres de recerca a les empreses privades. Hanselka va segellar, en un acte previ, el compromís d’aquesta prestigiosa institució alemanya per desplegar el Centre Fraunhofer per a la Teragnosi Aplicada, anomenat Fraunhofer CAT. Aquest nou hub especialitzat en teràpies avançades en l’àmbit de la salut s’instal·larà a Barcelona i funcionarà sota el paraigua de la Fundació Fraunhofer Espanya.
Quina és la clau de l’èxit de Fraunhofer en la transferència de tecnologia i quin equilibri manté entre ciència i innovació en les activitats que duu a terme?
L’èxit de Fraunhofer en la transferència de tecnologia rau en l’equilibri únic entre excel·lència científica i aplicació pràctica. Des que es va fundar el 1949, la nostra missió ha estat reforçar la competitivitat de les economies alemanya i europea, i transformar la recerca en innovacions reals. Ens centrem en tecnologies clau orientades al futur i ens assegurem que els descobriments científics es transfereixin eficaçment a la indústria i a la societat: des de la detecció de tumors basada en IA fins a la conducció autònoma.
A Fraunhofer, la investigació bàsica i la ciència orientada a l’aplicació es complementen una a l’altra. Gràcies al nostre paper clarament definit en el sistema científic, actuem com a pont entre el món acadèmic i la indústria. Amb un enfocament centrat en aplicacions i orientat als objectius, tenim un paper central en l’ecosistema europeu de la innovació. La nostra feina no només aporta solucions tangibles als socis, sinó que també impulsa la competitivitat regional i nacional, fomenta l’acceptació de noves tecnologies i assegura la propera generació de talents científics.
Són diversos els factors que avalen aquest èxit: els nostres serveis professionals d’R+D adaptats a les necessitats de la indústria, la combinació de la investigació impulsada per la demanda amb l’excel·lència científica i l’autonomia dels nostres instituts dins un marc organitzatiu coherent. El fet de col·laborar de manera estreta amb les universitats —per exemple, els directors d’institut solen ocupar càtedres universitàries, com hem vist en l’associació entre la Universitat de Barcelona i l'IBEC— potencia encara més el nostre impacte. En darrera instància, el nostre actiu més gran és una plantilla motivada i interdisciplinària, que prospera gràcies a la llibertat individual i al compromís compartit de conformar la innovació a Alemanya, a Europa i a altres parts del món.
En resum, el model de Fraunhofer demostra que l’equilibri entre ciència i innovació, combinat amb la investigació rigorosa i el desenvolupament orientat a l’aplicació, és la clau d’una transferència de tecnologia eficaç i de l’èxit a llarg termini.
El model d’innovació alemany està afrontant un repte estructural, especialment en sectors com l’automobilístic i el farmacèutic, en els quals sembla que la Xina està al capdavant?
Tot i els reptes estructurals, Alemanya continua sent un dels principals països exportadors del món, conegut per la seva precisió, qualitat i innovació. Moltes empreses alemanyes s’estan adaptant amb èxit a les noves tecnologies i necessitats del mercat, i Fraunhofer n’és el soci clau en matèria d’innovació, especialment per a les pimes.
Alhora, Alemanya s’enfronta a grans pressions: canvis geopolítics dinàmics, un entorn de seguretat canviant i debilitats estructurals com els elevats costos energètics, la lentitud de la digitalització i l’augment de la burocràcia. Aquests factors plantegen riscos a llarg termini per a la competitivitat.
No obstant això, Alemanya es continua beneficiant d’un ecosistema de ciència i innovació excel·lent, d’enginyeria avançada, d’empreses sòlides i d’un Mittelstand impulsat per la innovació que inclou nombrosos “campions ocults”. En sectors com els materials d’alta tecnologia, l’òptica i la producció intel·ligent, Alemanya i Europa continuen sent líders mundials.
Per mantenir aquest lideratge, és essencial accelerar la transferència de tecnologia, reforçar els marcs favorables a la innovació i fomentar una indústria audaç i disposada a assumir riscos. El paper de Fraunhofer com a pont entre la investigació i l’aplicació és cabdal en aquest sentit.
En definitiva, la competitivitat global constant d’Alemanya necessita proactivitat, recerca orientada al mercat i valor per innovar i aprofitar el canvi. Mentre la Xina avança en àrees com l’automoció i la indústria farmacèutica, Alemanya disposa d’una combinació d’excel·lència científica, capacitat tècnica i empreses impulsades per la innovació que constitueix una base sòlida per fer front a aquests reptes estructurals.
Com valora el nou marc financer pluriennal de la Unió Europea en termes de suport a la innovació i la investigació aplicada? Europa inverteix prou per continuar sent competitiva a escala mundial?
En aquesta fase, les propostes legislatives del nou marc financer pluriennal, el Fons Europeu de Competitivitat i el Programa Marc de Recerca i Innovació (PM10) continuen obertes a la interpretació i amb molts punts crucials per aclarir. Gran part d’això dependrà de com es desenvolupin les negociacions.
No obstant, el que és clar és que les propostes intenten cobrir de manera oportuna tota la trajectòria d’inversió en ciència i innovació, un principi profundament arrelat a l’ADN de Fraunhofer, com ja s’ha esmentat. Però aquesta ambició només donarà fruits si la investigació col·laborativa i precompetitiva continua sent el centre del finançament europeu. L’àmbit de la recerca i la innovació col·laboratives a Europa és des de fa temps una de les grans qualitats de la UE: permet que el sector i les organitzacions que fan recerca col·laborin a una escala i amb un nivell d’excel·lència que cap estat membre no podria assolir per si mateix.
Malgrat això, l’ambició per si sola no garanteix cap impacte. Europa ha de salvaguardar i, idealment, reforçar el pressupost de recerca i innovació per continuar sent competitiva en un àmbit global. Amb els ajustaments deguts a la inflació, els 175.000 milions d’euros proposats actualment per al PM10 representen només un modest creixement real en comparació amb el programa Horitzó Europa. Sense un pressupost fort, estable i predictible per a R+D —i un compromís de col·laboració clar i durador—, Europa corre el risc de quedar-se endarrerida respecte als seus homòlegs mundials.
Els nostres esforços col·lectius ens han dut fins aquí, i la col·laboració amb els socis europeus continua produint resultats reals. Malgrat tot, per passar al següent nivell i assegurar la competitivitat d’Europa, hem de potenciar allò que millor fem i explorar noves maneres de treballar plegats.
Quin paper estratègic preveu que tindrà Fraunhofer Espanya dins el panorama d’innovació europeu, especialment en el camp de la biotecnologia?
Amb el Brexit, Espanya —especialment Catalunya— s’ha convertit en un centre clau per al desenvolupament biotecnològic i farmacèutic dins del sistema d’innovació europeu.
Fraunhofer IBMT ha mantingut una associació estratègica duradora amb l’IBEC a Barcelona. A partir d’aquesta col·laboració, va ser un pas natural institucionalitzar la cooperació i consolidar Fraunhofer com a pilar estratègic en el panorama científic espanyol.
Barcelona s’està convertint cada cop més en un centre científic destacat, que atrau alguns dels millors investigadors del món. Fraunhofer vol col·laborar amb els millors talents i aprofitar aquestes associacions estratègiques per reforçar l’ecosistema europeu d’innovació biotecnològica. Aquestes associacions permeten trobar solucions que van més enllà de les fronteres locals, cosa que reforça la importància dels centres regionals i la col·laboració transfronterera, que també es destaca a la futura Llei Europea de Biotecnologia.
Basant-se en la seva experiència a KIT i a Fraunhofer LBF, què poden fer regions com Catalunya per fomentar una cultura de col·laboració entre la ciència, la indústria i la societat?
Al meu parer, la clau de l’èxit de la cooperació entre ciència, indústria i societat en regions com Catalunya demana un enfocament sòlid i estructurat de la innovació, on la recerca aplicada i la transferència de tecnologia ocupin un lloc central. Segons la meva experiència a Fraunhofer i KIT, hi ha diversos elements clau que són essencials:
1. Projectes de recerca conjunts: Fraunhofer mostra com els projectes en col·laboració amb la indústria converteixen la investigació en aplicacions reals. En totes dues institucions col·laborem de manera estreta amb la indústria per convertir la recerca en aplicacions reals, per exemple, proves de materials en sistemes mecatrònics. Pel fet de col·laborar estretament amb pimes i grans empreses, Fraunhofer garanteix que la investigació continuï estant orientada al mercat i abordi reptes tecnològics urgents. El Mittelstand alemany continua sent un motor d’innovació central en aquest model.
2. Educació, coneixement i transferència de tecnologia: pràctiques, projectes estudiantils i programes de formació conjunta vinculen el món acadèmic i la indústria, amb la qual cosa creen xarxes valuoses d’innovació. La “transferència de líders”, en què els investigadors es desplacen entre els instituts Fraunhofer i els socis industrials mentre mantenen els llaços de col·laboració, exemplifica el flux continu de coneixement i reforça la innovació regional. La combinació de recerca excel·lent i transferència orientada a l’aplicació de Fraunhofer proporciona l’impuls d'innovació necessari per millorar la competitivitat.
3. Enfocaments interdisciplinaris i en xarxa: la col·laboració interdisciplinària ajuda a trobar solucions creatives a reptes complexos. Els centres d’innovació regionals de Fraunhofer integren investigació, indústria i cadenes de valor, i produeixen un impacte econòmic mesurable. Pensar en termes d’ecosistemes d’innovació regionals, com he vist durant l’estada a Fraunhofer LBF, garanteix que la recerca aplicada abordi necessitats socials i industrials reals.
4. Condicions de participació pública i marc: els actes públics i la divulgació reforcen la confiança en la ciència i les noves tecnologies. La col·laboració sostenible exigeix marcs que siguin favorables a la innovació, que incloguin procediments de recerca simplificats, infraestructures compartides i incentius d’R+D. Fraunhofer, en el paper que té a Europa, ajuda a definir aquestes condicions per garantir el progrés de la col·laboració entre ciència, indústria i societat.
Com a president de Fraunhofer, considero que la nostra responsabilitat és catalitzar aquests ecosistemes, fomentar les xarxes, facilitar la transferència de coneixement i garantir que l’excel·lència en recerca tingui un impacte social i econòmic tangible. Combinant les lliçons apreses a KIT i Fraunhofer LBF amb l’estratègia a escala europea de Fraunhofer, regions com Catalunya poden alliberar tot el potencial d’innovació i enfortir la competitivitat a llarg termini.