Entrevista a Cani Fernández, ex presidenta de la CNMC
“Cal reduir barreres normatives per facilitar la innovació entre les pimes, que són clau per a la competitivitat europea”
L’ex presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el mandat de la qual va finalitzar el passat 16 de juny, és una de les juristes espanyoles més influents en dret de la competència i en l’adaptació del marc regulador a l’economia digital. Sota el seu lideratge, la CNMC ha defensat que una regulació ben dissenyada pot impulsar la productivitat i la innovació, sempre que actuï com a últim recurs i eviti crear barreres innecessàries. El seu enfocament ha combinat la defensa activa de la competència amb la simplificació normativa, en línia amb les prioritats europees i amb l’objectiu de facilitar l’activitat econòmica, especialment per a les pimes.
Davant l’avenç accelerat de la IA, les plataformes digitals i l’economia de dades, la CNMC ha defensat durant el seu mandat que els reguladors han de comprendre primer les dinàmiques competitives abans d’intervenir, utilitzant totes les eines de la política de competència —incloses les mesures cautelars— per evitar concentracions de poder difícils de revertir. En un context global on els Estats Units prioritzen la litigació i la Xina la intervenció directa, Europa busca un equilibri propi: protegir la innovació sense renunciar a mercats oberts, competitius i segurs. L’entrevistem, quan encara exercia el càrrec, per conèixer una visió clau en el debat sobre productivitat i competitivitat que impulsa l’IPI.
En quina mesura una regulació ben dissenyada pot ser un motor de la productivitat i la innovació?
La competència és el millor mecanisme per garantir el benestar dels consumidors, afavorir l’esforç empresarial i assegurar un major creixement econòmic. La regulació s’ha d’emprar com a últim recurs quan determinats falles no poden resoldre’s mitjançant les dinàmiques del mercat. Un cas d’èxit recent és el de les telecomunicacions, que demostra com una bona regulació, juntament amb ajudes ben dissenyades i l’esforç dels operadors, pot aconseguir, per exemple, que Espanya es converteixi en un dels països líders de l’OCDE en connexions de fibra en banda ampla fixa o en portabilitat. Un cop assolit un nivell òptim de competència, es pot anar prescindint de la regulació, com s’està fent en aquest sector.
El que sembla clar és que una regulació mal dissenyada i excessiva, per contra, repercuteix en manca de productivitat i absència d’innovació. Així ho indiquen els informes Draghi i Letta, i en aquesta línia treballa Europa amb el seu procés de simplificació normativa mitjançant els anomenats paquets “òmnibus”.
A escala nacional, a la CNMC hem treballat dia a dia per evitar que la regulació introdueixi barreres a la competència i a l’activitat econòmica, impugnant normes i actes administratius amb rang inferior a la llei que restringeixin de manera desproporcionada o innecessària la competència o l’activitat econòmica. Alhora, assessorem les administracions públiques, mitjançant instruments com els informes de projectes normatius, perquè s’ajustin als principis de bona regulació.
IA, plataformes digitals, economia de dades: com s’ha de posicionar un regulador davant tecnologies que avancen més ràpid que el marc normatiu?
L’aplicació de la normativa de competència és el primer recurs per garantir el bon funcionament del mercat. I això implica utilitzar totes les eines que tenim a la nostra disposició, mesures cautelars incloses. A la CNMC, hem considerat que abans de regular convé comprendre les dinàmiques competitives del sector, i contribuïm a això amb l’esforç analític del nostre departament de Promoció de la Competència, actualment immers en estudis com el del sector de serveis al núvol.
Davant mercats amb una ràpida taxa d’innovació, plataformes multilaterals, serveis gratuïts…, la tasca d’una autoritat de competència no és senzilla, i sempre pot existir el risc d’extralimitar-se, de frenar la innovació o d’intervenir on els mercats podrien autocorregir-se. Tanmateix, no hem de subestimar fins on hem arribat. Ara comprenem molt millor els models de negoci digitals i les característiques econòmiques específiques que fan que aquests mercats tendeixin a decantar-se cap a una concentració excessiva de poder de mercat: efectes de xarxa, acumulació de dades o biaixos de comportament, entre d’altres.
No obstant això, fa uns anys, a Europa es va arribar al consens que la política de competència no era suficient per abordar tots els reptes que plantejaven les plataformes digitals. I aquesta és la raó principal de normatives com el Reglament de Mercats Digitals (DMA), d’aplicació complementària a la normativa de competència.
Europa és massa reguladora en comparació amb els EUA o la Xina? Paga un preu en innovació?
Als Estats Units, més que regular, les autoritats solen centrar-se a sancionar aquelles empreses que hagin incomplert la normativa, així com en la litigació compensatòria de danys. A Europa, tendim a considerar que, en sectors com el tecnològic, que avança molt ràpidament, convé complementar aquesta actuació ex post amb una regulació ex ante que eviti danys al mercat d’impossible o molt difícil reparació o reversió.
Més enllà d’aquests sectors, les pimes representen més del 99% de les empreses europees i ocupen més de 85 milions de ciutadans; són el nucli de la innovació i de l’esperit emprenedor i, per tant, fonamentals per a la competitivitat d’Europa. Fer-los la vida més fàcil és una prioritat per a la CNMC. Una prova d’això és la recent publicació d’un estudi sobre barreres a la creació i al creixement de les pimes i a la seva participació en la contractació pública, que analitza els principals obstacles als quals s’enfronten i proposa solucions per combatre’ls.